El Consell de Govern de la Universitat d'Alacant, en la sessió ordinària del dia 30 de juny de 2022, ha aprovat per unanimitat el Pla antifrau de la Universitat d'Alacant.

PLA ANTIFRAU DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

1. PREÀMBUL

2. DEFINICIONS

3. OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

4. DESENVOLUPAMENT DEL PLA

4.1 La política d'integritat institucional

4.2 Governança

4.3 Formació i sensibilització

4.4 Canals de denúncia

4.5 Conflictes d'interessos

5. EINES QUE CAL IMPLANTAR EN GESTIÓ DE RISCOS

5.1 Autodiagnòstic

5.2 Avaluació de riscos

6. MESURES PER A LA PREVENCIÓ I LA DETECCIÓ DEL FRAU

6.1 Mesures de prevenció

6.1.1 Declaració de conflicte d'interessos

6.1.2 Pla de formació

6.2 Mesures de detecció

6.2.1 Ús de fonts externes de verificació

6.2.2 Catàleg de banderes roges

7. MESURES DE CORRECCIÓ I PERSECUCIÓ

7.1 Mesures de correcció

7.1.1 Procediment per a tractar conflicte d'interessos

7.1.2 Bloquejar el finançament dels projectes i l'avaluació del frau

7.2 Mesures de persecució.

7.2.1 Comunicació a entitat decisòria o responsable

7.2.2 Denúncia de fets punibles

7.2.3 Canal extern de denúncies

8. ACCIONS DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ RELACIONADES AMB EL PLA ANTIFRAU

9. SUPERVISIÓ DEL PLA ANTIFRAU

ANNEXOS

1.  PREÀMBUL

La Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció (Nova York, 31/10/2003), instrument internacional que integra el nostre ordenament jurídic en haver sigut ratificada per l'Estat espanyol i publicat en el BOE (núm. 171, de 19 de juny del 2006), va posar de manifest que la corrupció havia deixat de ser un problema local per a convertir-se en un fenomen transnacional que afecta a totes les societats i economies, fet que fa essencial la cooperació internacional per a prevenir-la i lluitar contra aquesta. D'igual manera assenyalava que la corrupció és un fenomen generador de problemes i amenaces per a l'estabilitat i la seguretat de les societats en soscavar-les institucions i els valors de la democràcia, l'ètica i la justícia i en comprometre el desenvolupament sostenible i l'imperi de la llei.

L'article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea estableix l'obligació de combatre el frau i, en general, qualsevol activitat il·legal que afecte els interessos financers de la Unió.

La Universitat d'Alacant té entre els seus principis constitutius el COMPROMÍS SOCIAL, i això implica que, com a Entitat de Dret Públic, i en coherència amb els valors del Codi Ètic, cal defensar i promoure l'honestedat com un valor intrínsec a aquesta.

El compromís amb el valor de l'honestedat implica fomentar els comportaments basats en la dignitat, la decència, la justícia i la rectitud, garantir el principi d'honradesa i transparència en les actuacions pròpies de la institució universitària, i també en la lluita contra el frau i la corrupció en tots els àmbits de la vida universitària.

La missió de servei públic de qualsevol entitat pública està orientada a la consecució de l'interès general en el seu concret àmbit competencial. Per això l'extraordinària importància que practique i assumisca una cultura de la integritat pública en tots els nivells de la seua organització, fet que passa necessàriament per comptar amb els marcs d'integritat principals: plans d'integritat o antifrau, codis ètics, canals de comunicacions, denúncies o informacions, així com pràctiques formatives, tots aquests tendents a minimitzar els riscos i les irregularitats (tant penals com administratius) derivats de pràctiques contràries a l'interès general, mitjançant la prevenció i la detecció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos, com també l'adopció de mesures tendents a la seua correcció.

La Universitat d'Alacant, en la condició d'òrgan beneficiari d'ajudes finançades amb recursos provinents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (d'ara endavant PRTR) MANIFESTA el compromís de la Institució amb els estàndards més exigents en relació amb el compliment de les normes jurídiques, ètiques i morals, a la finalitat de les quals es COMPROMET a adoptar les mesures necessàries i legalment exigibles per a prevenir i detectar el frau, la corrupció i els conflictes d'interès, i comunicar si escau a les autoritats que calga els incompliments observats.

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes en el Sector Públic per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24 UE, de 26 de febrer del 2014, apunta en la mateixa direcció indicada, en establir en l'article 64.1 que «els òrgans de contractació hauran de prendre mesures adequades per a lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, i prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d'interessos que puguen sorgir en els procediments de licitació amb la finalitat d'evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir la transparència en el procediment i la igualtat de tracte a totes les persones candidates i licitadores».

La Llei 1/2022, de 13 d'abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana configura un sistema d'integritat institucional en el territori valencià per al disseny i la implementació del sistema d'integritat institucional, es comptarà amb l'assessorament i la col·laboració de l'Agència de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de la Comunitat Valenciana, creada per Llei 11/2016, de 28 de novembre, Agència amb la qual la Universitat d'Alacant ha signat un conveni de col·laboració.

Així mateix, atès el contingut del PRTR, la Universitat d'Alacant es compromet a respectar els principis de l'economia circular i evitar impactes negatius significatius en el medi ambient («DNSH» per les sigles en anglès «do no significant harm») en l'execució de les actuacions dutes a terme en el marc d'aquest Pla.

El PRTR té quatre eixos transversals que es vertebren en 10 polítiques palanca, dins de les quals s'arrepleguen trenta components, que permeten articular els programes coherents d'inversions i reformes del Pla:

• la transició ecològica
• la transformació digital
• la cohesió social i territorial
• la igualtat de gènere

Per a fer efectives les iniciatives plantejades en el PRTR, les Administracions Públiques han d'adaptar els procediments de gestió i aplicar models de control específics. Algunes mesures d'agilitació es van establir mitjançant el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

A més, és necessària la configuració i el desenvolupament d'un Sistema de Gestió que facilite la tramitació eficaç de les sol·licituds de desemborsament als Serveis de la Comissió Europea. Per a això s'ha aprovat l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Entre les previsions d'aquest destaca l'obligació que imposa i desenvolupa l'article 6 que, amb la finalitat de complir amb les obligacions que l'article 22 del Reglament (UE) 2021/241, de 12 de febrer, del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (d'ara endavant MRR) imposa a Espanya en relació amb la protecció dels interessos financers de la Unió com a beneficiari dels fons del MRR, tota entitat, decisora o executora, que participe en l'execució de les mesures del PRTR haurà de disposar d'un «Pla de mesures antifrau» que hi permeta garantir i declarar que, en el respectiu àmbit d'actuació, els fons corresponents s'han utilitzat d'acord amb les normes aplicables, en particular, pel que fa a la prevenció, la detecció i la correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

2. DEFINICIONS

És necessari fer, en primer lloc, una aproximació als conceptes d'irregularitat, frau, corrupció i conflicte d'interessos sobre els quals tracta el pla, i prendre com a referència per a això la normativa comunitària que defineix aquests termes.

S'ha de destacar que l'existència d'una irregularitat no sempre implica la possible existència de frau; la concurrència d'intencionalitat és un element essencial en el frau, un element que no cal que es done perquè hi haja irregularitat. La intenció és el factor que diferencia el frau de la irregularitat.

Irregularitat. El Reglament (CE, Euratom) 2988/95 del Consell de 18 de desembre de 1995, relatiu a la protecció dels interessos financers de les Comunitats Europees, defineix irregularitat com "tota infracció d'una disposició del dret comunitari que correspon a una acció o omissió d'un agent econòmic que tinga o tindria per efecte perjudicar el pressupost general de les Comunitats o els pressupostos administrats per aquestes, bé siga mitjançant la disminució o la supressió d'ingressos procedents de recursos propis percebuts directament per compte de les Comunitats, bé mitjançant una despesa indeguda".

Frau. L'article 3.1 de la Directiva (UE) 2017/1371, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió estableix que "en matèria de despeses es defineix el frau com qualsevol acció o omissió intencionada, relativa:

i. A la utilització o a la presentació de declaracions o de documents falsos, inexactes o incomplets, que tinguen per efecte la percepció o la retenció indeguda de fons procedents del pressupost general de les Comunitats Europees o dels pressupostos administrats per les Comunitats Europees o pel seu compte.

ii. A l'incompliment d'una obligació expressa de comunicar una informació, que tinga el mateix efecte.

iii.Al desviament d'aquests mateixos fons amb altres finalitats diferents d'aquelles per als quals van ser concedits al principi

Corrupció. Una descripció bastant genèrica del terme «corrupció» utilitzada per la Comissió és l'abús de poder d'un lloc públic per a obtenir beneficis de caràcter privat.

Els pagaments corruptes faciliten molts altres tipus de frau, com la facturació falsa, les despeses fantasma o l'incompliment de les condicions contractuals. La forma de corrupció més freqüent són els pagaments corruptes o els beneficis de caràcter similar: un receptor (corrupció passiva) accepta el suborn d'un donant (corrupció activa) a canvi d'un favor.

Conflicte d'interessos. L'article 61 Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol del 2018, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió (Reglament Financer) estableix que hi ha conflicte d'interessos "quan els agents financers i altres persones que participen en l'execució del pressupost tant de manera directa, indirecta i compartida, com també en la gestió, inclosos els actes preparatoris, l'auditoria o el control, vegen compromès l'exercici imparcial i objectiu de les seues funcions per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol altre motiu directe o indirecte d'interès personal".

Atesa la situació que motivaria el conflicte d'interessos, podem distingir entre:

- Conflicte d'interessos aparent: es produeix quan els interessos privats d'un empleat públic o beneficiari són susceptibles de comprometre l'exercici objectiu de les seues funcions o obligacions, però finalment no es troba un vincle identificable i individual amb aspectes concrets de la conducta, el comportament o les relacions de la persona (o una repercussió en aquests aspectes).

- Conflicte d'interessos potencial: sorgeix quan un empleat públic o beneficiari té interessos privats d'una naturalesa tal, que podrien ser susceptibles d'ocasionar un conflicte d'interessos en el cas que hagueren de assumir en un futur determinades responsabilitats oficials.

- Conflicte d'interessos real: implica un conflicte entre el deure públic i els interessos privats d'un empleat públic o en el qual l'empleat públic té interessos personals que poden influir de manera indeguda en l'acompliment dels deures i responsabilitats oficials. En el cas d'un beneficiari implicaria un conflicte entre les obligacions contretes en sol·licitar l'ajuda dels fons i els seus interessos privats que poden influir indegudament en l'acompliment d'aquestes obligacions.

3. OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

Aquest pla té per objectiu sistematitzar i adaptar els controls antifrau per a aconseguir que la Universitat d'Alacant, siga referent en la gestió i la implementació de fons i polítiques públiques i en la gestió vinculada amb la contractació, subvencions, l'execució de despeses i els Recursos Humans (d'ara endavant RH). Tot això permetrà una optimització de la prestació de serveis públics per a la ciutadania i amb això aconseguir un compliment eficaç i eficient de les funcions que legalment té encomanades la institució acadèmica.

Aquest pla no és una finalitat en si mateix, és la formalització d'un document que permet iniciar un procés que té com a objectiu complir amb la legalitat i, sobretot, propiciar una cultura d'alerta i prevenció en tota l'organització encaminada a alinear i coordinar els processos i els procediments que porten a la prevenció i, si escau, la detecció i la correcció del frau de manera robusta i eficaç.

Cal tenir en compte que, per exemple, per a ser beneficiari de les ajudes que la Unió Europea finança a través del PRTR s'exigeix tenir aquest pla de mesures antifrau, que promou que totes les institucions que gestionen aquestes ajudes aproven un document tècnic que avalue els riscos de frau en els processos crítics de la seua organització, pel que fa a la prevenció, la detecció i la correcció de frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

En aquest sentit, la prevenció, control i correcció del frau és un procés dinàmic.

La categorització de riscos variarà a mesura que s'implanten els controls i les accions que es proposen en l'avaluació inicial, per la qual cosa serà necessària una feina constant d'adaptació i millora contínua, fent un ús eficient dels recursos humans i materials.

El text actual té com a missió complir els mínims exigits per la normativa vigent, però, conscients que es tracta d'un punt de partida, és essencial estendre'l d'una manera gradual i aprofitar i optimitzar els recursos disponibles de la Universitat d'Alacant.

Aquest document es publicarà en el Butlletí Oficial de la Universitat d'Alacant (BOUA) i totes les eines i els procediments que es desenvolupen per la Comissió en virtut d'aquest es difondran a la comunitat universitària i es posaran a disposició en el portal de transparència de la Universitat d'Alacant.

4. DESENVOLUPAMENT DEL PLA

4.1 La política d'integritat institucional

El passat 20/12/2021 es va aprovar en el Consell de Govern de la Universitat d'Alacant la Declaració Institucional de tolerància zero contra el frau mitjançant la qual es formalitza la importància de vetlar per l'eficàcia i el rigor en l'ús dels recursos posats a la seua disposició per a l'execució de les competències que té assignades.

4.2 Governança

Mitjançant resolució rectoral de data 06/06/2022 publicada en el BOUA el 07/06/2022, s'ha creat i nomenat als membres de la Comissió Antifrau de la Universitat d'Alacant com a òrgan col·legiat per a la creació i el seguiment del Pla d'Antifrau. Aquesta, en tot cas, d'acord amb el que ací hi ha previst, haurà d'estar formada pels membres següents:

- Presidència: La persona que ocupe la Gerència en la Universitat d'Alacant, que farà la presidència de la Comissió.

- Secretaria: La persona que dirigisca l'Oficina de Control Pressupostari, que farà les funcions de secretària de la Comissió.

- Vocalies:

- La persona que ocupe la Secretaria General o personal en qui delegue.

- La persona que ocupe el Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Professorat o persona en qui delegue.

- La persona que dirigeix el Vicerectorat de Planificació Econòmica, o persona en qui delegue.

- La persona que ocupe la Vicegerència de Recursos Humans.

- La persona que ocupe la Prefectura de l'Àrea Jurídica.

- La persona que dirigisca el Servei de Gestió Econòmica i Comptabilitat.

4.3 Formació i sensibilització

La formació i informació es configura com la base de desenvolupament del pla.

És absolutament necessari que tot el personal, en tots els nivells jeràrquics i organitzatius, s'identifique com una peça clau en la lluita contra el frau i la corrupció. Per a això s'establiran plans de formació específics per als membres del Consell de Direcció, Personal Docent i Investigador i Personal d'Administració i Serveis.

La Comissió Antifrau proposarà diferents opcions de formació teòrica i pràctica, especialment per a aquells sectors que es consideren de "risc especial".

Així mateix, es recomana emprendre accions de sensibilització de manera periòdica, com poden ser jornades, comunicacions i tallers, entre d'altres.

4.4 Canals de denúncia

En compliment de la directiva (UE) 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, de transposició imminent, és necessari la inclusió d'un canal de denúncies que permeta atendre les possibles irregularitats detectades d'acord amb el que estipula l'esmentada directiva.

Aquest canal serà difós en diferents pàgines web internes de la Universitat que puguen tenir relació amb assumptes econòmics, disciplinaris, com també a través de butlletins informatius i campanyes en xarxes socials. Es mantindrà la confidencialitat del denunciant, les denúncies del qual es rebran en la Comissió Antifrau, que les analitzarà amb la finalitat de determinar la veracitat d'aquestes sense que puga veure's afectada la persona denunciant o informant.

4.5 Conflictes d'Interessos

L'ordre HFP/1030/2021 especifica possibles actors implicats en el conflicte d'interessos:

i. Els empleats públics que fan tasques de gestió, control i pagament i altres agents en els quals s'han delegat alguna o algunes d'aquestes funcions.

ii. Aquelles persones beneficiàries privades, socis, contractistes i subcontractistes, les actuacions de les quals siguen finançades amb fons públics, que puguen actuar en favor dels seus interessos propis, però en contra dels interessos financers de la UE, en el marc d'un conflicte d'interessos.

A més, exigeix l'emplenament d'una Declaració d'Absència de Conflicte d'Interessos (DACI) als intervinents en els procediments.

La Universitat d'Alacant ha incorporat el model DACI als plecs de contractació administrativa que hauran d'emplenar i signar els contractistes. No obstant això, d'acord amb aquest precepte, al llarg del 2022 es concretarà, per part de la Comissió Antifrau de la Universitat d'Alacant, la formalització d'altres Declaracions d'Absència de Conflicte d'Interessos en els empleats públics que intervenen regularment en altres procediments de gestió de despesa pública, subvencions i/o recursos humans, així com s'establirà el procediment o protocol d'actuació quan es detecte un conflicte d'interessos.

5. EINES QUE CAL IMPLANTAR EN GESTIÓ DE RISCOS

5.1 Autodiagnòstic

La comissió encarregada de l'elaboració d'aquest Pla Antifrau de la Universitat, reunida el 15 de juny del 2022, va fer l'autodiagnòstic de la institució d'acord amb l'annex II.B.5 de l'Ordre HFP/1030/2021, i va obtenir els resultats següents (annex 1):

5.2 Avaluació de riscos.

Aquest Pla i el disseny de les mesures antifrau proporcionades i eficaces s'ha fet a partir d'una autoavaluació respecte al risc de patir actuacions fraudulentes.

La Comissió Antifrau ha sigut l'encarregada de fer l'exercici d'avaluació inicial del risc de frau. En atenció als possibles riscos identificats en l'exercici inicial d'avaluació del risc de frau s'estima que els règims d'auditoria i els instruments de control intern aplicables per la Universitat i les mesures que incorpora aquest manual són suficients per a garantir la gestió adequada dels fons europeus.

L'avaluació es repetirà amb caràcter biennal, encara que podrà fer-se una avaluació amb una periodicitat inferior si concorren circumstàncies que així ho aconsellen, com poden ser, a títol d'exemple, els canvis normatius o organitzatius o la detecció de punts febles davant el frau. Els resultats de l'avaluació pel que fa als riscos específics s'arrepleguen en l'Annex d'aquest Pla.

6. MESURES PER A LA PREVENCIÓ I LA DETECCIÓ DEL FRAU

La Universitat d'Alacant disposa d'un conjunt de mesures tendents a garantir que la despesa pública que s'executa d'acord pels principis de legalitat, eficàcia i eficiència, mitjançant les corresponents tècniques de fiscalització. Entre els principals mitjans que té establits, de manera voluntària o per exigències legals, es troben els següents.

Disposa d'una Oficina de Control Pressupostari (OCP) que fa la funció de control intern, atribuïda al Rectorat. Per a això, l'OCP pot exercir totes les competències i comptar amb les prerrogatives atribuïdes a la intervenció en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, i en la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, pel que fa a les funcions de fiscalització i auditoria.

L'OCP pot exercir aquestes funcions amb plena autonomia i independència respecte de les autoritats, òrgans de gestió i govern i la resta d'entitats la gestió de les quals controla, en congruència amb el que estableixen els articles 94 de la Llei 1/2015, Llei 140.2 i 144 de la LGP.1.- Risc de falta de sistematització en la planificació estratègica.

Disposa d'una Mesa de Contractació que, com a òrgan d'assistència tècnica especialitzada en matèria de contractació administrativa, actua de manera obligatòria en els procediments obert, restringit i negociat amb publicitat i que s'encarrega, principalment, de valorar les proposicions dels licitadors i proposar a l'òrgan de contractació l'adjudicació del contracte a favor d'aquell que presente la millor oferta.

Ha establit l'obligació de signar declaracions d'absència de conflicte d'interès a tots els que intervenen en els procediments de contractació.

Sotmet la seua actuació a una auditoria anual externa no sols financera, sinó també operativa i de legalitat, efectuada per la Intervenció General de la Generalitat, a més de l'auditoria i els controls addicionals externs efectuats per la Sindicatura de Comptes.

Com a resultat de la primera avaluació de riscos en relació amb la gestió de fons europeus es reforçaran les mesures que s'indiquen en els apartats següents.

6.1 Mesures de prevenció

6.1.1 Declaració d'absència de conflicte d'interessos

Es revisarà el compliment de l'obligació d'emplenar una declaració d'absència de conflicte d'interessos per a tots els intervinents en els procediments de contractació i de concessió de subvencions finançades amb fons públics.

En l'aplicació de sol·licitud de compres utilitzada per a la tramitació d'un contracte menor, el sol·licitant haurà de declarar expressament que no hi ha cap conflicte d'interessos.

Dels altres contractes s'exigirà una declaració d'absència d'interessos a tots els membres de la mesa de contractació, així com a la persona que proposa la contractació i a la persona que siga designada com a responsable del contracte i a qualsevol que participe en alguna fase del procediment.

6.1.2 Pla de formació

La Universitat d'Alacant programarà i oferirà al seu personal sessions formatives sobre la detecció i la prevenció del frau fent ús dels fons públics.

6.2 Mesures de detecció

6.2.1 Ús de fonts externes de verificació

Per a detectar possibles conflictes d'interessos o altres possibles actuacions fraudulentes de manera aleatòria o en aquells supòsits en què hi haja indicis de risc de frau (banderes roges), s'utilitzaran controls aleatoris o fonts externes com les bases de dades de registres mercantils, la Base Nacional de Dades de Subvencions, expedients dels empleats o eines de prospecció de dades o de puntuació de riscos. 

6.2.2 Catàleg de banderes roges

Per a assegurar que els procediments de control focalitzen l'atenció sobre els punts principals de risc de frau s'utilitzarà el catàleg de marcadors de risc, denominats "banderes roges" arreplegat en l'annex.

S'ha efectuat un catàleg de riscos que afecten tipus de despeses que en l'actualitat no es financen amb fons europeus, però que podrien estar-ho en el futur.

7. MESURES DE CORRECCIÓ I PERSECUCIÓ

7.1 Mesures de correcció

7.1.1 Procediment per a tractar conflicte d'interessos

En cas de sospites fundades de l'existència d'un conflicte d'interessos, serà comunicat al superior jeràrquic de l'implicat que durà a terme les activitats de comprovació i investigació necessàries. Si les actuacions fetes permeten constatar que la sospita era infundada, aquesta serà arxivada. Si, per contra, els resultats dels controls confirmen la informació inicial, i el conflicte d'interessos és de tipus administratiu, el superior jeràrquic podrà:

- Promoure actuacions conduents a l'adopció de les mesures correctores que calguen, incloses les disciplinàries. Entre aquestes les derivades de l'art. 24 de la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

- Proposar a l'òrgan competent, o adoptar per si mateix, si escau, la suspensió immediata del procediment.

- Proposar o iniciar les accions oportunes, amb audiència dels interessats, per a anul·lar o revisar les actuacions afectades pel conflicte d'interessos o de l'acte que haja posat fi al procediment.

- Elevar a la Comissió Antifrau l'ocorregut/Elevar a l'òrgan competent l'ocorregut per a fer-lo públic, amb la finalitat de garantir la transparència de les decisions i, com a element dissuasiu, per a impedir que tornen a produir-se situacions similars, d'acord amb la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En cas que el conflicte d'interessos siga de naturalesa penal denunciarà els fets davant la Comissió Antifrau per què puga realitzar-se davant la fiscalia i els tribunals, en els casos oportuns.

En tots els casos, es comunicarà a la comissió antifrau les actuacions per al seguiment d'aquestes.

7.1.2 Bloquejar el finançament dels projectes i l'avaluació del frau

Davant de qualsevol sospita de frau correspondrà actuar a la Comissió Antifrau amb la finalitat de recaptar tota la informació necessària que permeta determinar si efectivament aquesta s'ha produït. L'aparició de diversos dels indicadors anomenats "banderes roges" serà un dels criteris principals per a determinar l'existència de frau.  

La detecció de possible frau, o la seua sospita fundada, implicarà la immediata suspensió del procediment, la notificació d'aquesta circumstància en el més breu termini possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions i la revisió de tots aquells projectes que hagen pogut estar exposats a aquest.

En el cas que es detecten irregularitats sistèmiques, s'adoptaran les mesures següents:

- Revisar la totalitat dels expedients inclosos en aqueixa operació i/o de naturalesa econòmica anàloga.

- Bloquejar el finançament comunitari de tots aquells expedients en els quals s'identifique la incidència detectada.

- Comunicar a les unitats executores les mesures necessàries que cal adoptar per a esmenar la feblesa detectada, de manera que les incidències oposades no tornen a repetir-se.

- Revisar els sistemes de control intern per a establir els mecanismes oportuns que detecten les referides incidències en les fases inicials de verificació.

7.2 Mesures de persecució

7.2.1 Comunicació a entitat decisora o responsable

Com més prompte millor, la Comissió Antifrau elevarà al Rectorat per a la seua comunicació a l'entitat decisora o responsable, els fets produïts i les mesures adoptades.

7.2.2 Denúncia de fets punibles

Davant d'un supòsit de frau, el Rectorat, a proposta de la Comissió Antifrau:

- Denunciarà, si fóra el cas, els fets punibles a les Autoritats Públiques competents (Agència Valenciana Antifrau) i per a la seua valoració i eventual comunicació a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau.

- Iniciarà una informació reservada per a depurar responsabilitats i, si escau, incoarà un expedient disciplinari.

- Denunciarà els fets davant de la fiscalia i els tribunals competents, en els casos oportuns.

7.2.3 Canal extern de denúncies

Per a facilitar la comunicació dels possibles supòsits de frau, en la pàgina web de la Universitat hi haurà un enllaç al Servei Nacional de Coordinació Antifrau (SNCA), òrgan encarregat de coordinar les accions encaminades a protegir els interessos financers de la Unió Europea contra el frau en col·laboració amb l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF). I de la mateixa manera es disposarà d'un altre enllaç per a, si escau, accedir al canal de l'Agència Valenciana Antifrau per a informar, en l'àmbit de les seues competències, de possibles suposats de frau o males pràctiques.

També es publicarà informació del canal de denúncia externa que puguen articular-se en transposició de la DIRECTIVA (UE) 2019/1937 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 23 d'octubre de 2019

8. ACCIONS DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ RELACIONADES AMB EL PLA ANTIFRAU

En la pàgina web de la Universitat hi haurà un apartat en el qual s'informarà a la comunitat universitària de la declaració institucional antifrau, dels aspectes més rellevants del pla antifrau i dels canals de denúncia tant interns com externs.  

Es farà arribar informació del pla antifrau als gestors de projectes de fons europeus.

La Comissió Antifrau proposarà el desenvolupament d'aplicacions que permeten l'explotació de dades amb la finalitat de detectar supòsits de frau. El desenvolupament d'aquestes aplicacions tindrà prioritat en la programació anual de la cartera de projectes.

9. SUPERVISIÓ DEL PLA ANTIFRAU

Després de la revisió anual del funcionament del pla antifrau la Comissió Antifrau elevarà al Rectorat els resultats i, si escau, les millores proposades, per a la seua supervisió i aprovació.

Biennalment o amb una freqüència més gran si concorren causes que ho aconsellen, es revisarà l'autoavaluació del risc per si calguera fer alguna rectificació.

En ocasió de l'aplicació de les observacions fetes en auditories externes, d'acord amb la legalitat i operatives fetes per la intervenció de la Generalitat o de la Sindicatura de Comptes es revisarà si és necessari introduir alguna modificació en els procediments a què es refereix aquest Pla.

ANNEXOS